Buscador de libros
Busqueda avanzadaPrimer capítulo / Extracto
- N° páginas : 108
- Medidas: 210 x 210 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Rústica
Andorra. Eines d'un temps passat ROSSA NAUDI, ALBERT;
Un recull d'eines, fotografies antigues sobre el seu ús i anècdotes per un dels darrers testimonis de l'Andorra rural de mitjan segle XX.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana

Sinopsis
Des dels seus orígens, la humanitat ha emprat eines per fer més fàcils les tasques del seu dia a dia. Amb els avenços tecnològics, les eines també han evolucionat i la pagesia actual realitza la majoria de tasques amb un instrumental molt diferent del de fa tan sols mig segle. Els ràpids avenços i transformacions han fet que moltes eines pròpies de les tasques agrícoles d'Andorra durant segles hagin caigut en desús i que el seu nom, funció i forma d'utilització estiguin en risc de perdre's. És amb la intenció de descriure, de conservar-ne el record i la memòria i de fer un homenatge als nostres avantpassats que neix aquest recull d'eines d'un temps passat d'Andorra, en què l'autor, a través de les seves vivències personals, rememora una època que no pot caure en l'oblit.
Autor: Rossa Naudi, Albert
Albert Rossa Naudi (Canillo, 1945), neix i es cria en una casa de pagès. Cursa estudis a l'escola francesa de Canillo i posteriorment al Cours complémentaire d'Andorra la Vella. Fora del Principat prossegueix la seva formació primer a Perpinyà, al Lycée Arago, i finalment a la Universitat de Ciències de Montpellier, on obté una llicenciatura en Ciències Físiques. De nou a Andorra, és professor de l'ensenyament francès fins al 2006, quan es retira. Mentre estudiava, exercia la seva primera professió, la de pagès, durant els estius i les vacances escolars. Per aquest motiu, durant l'hivern tenia una veixiga provocada per l'escriptura, a l'esquerra del dit major de la mà dreta; mentre que a l'estiu en tenia unes quantes als dits de les dues mans, causades per la feina de pagès que feia cada dia. Aquesta feina –que consistia a cavar, dallar, regirar l'herba, portar feixos i un llarg etcètera–, li van deixar un record que l'han portat avui a homenatjar les persones que l'han exercida, amb duresa i tan sols amb l'ajuda d'eines molt simples.